Què passa amb
l'alga cochayuyo com aliment?
Davant la diversitat d'informacions que s'han abocat sobre la causa de
la paralització de la comercialització de l'alga cochayuyo com a aliment, ens
sembla necessari aclarir i informar del veritable motiu pel qual aquesta alga
va deixar de comercialitzar-se a partir de febrer de 2010. (Des de novembre de
2011, aquesta mateixa alga, que es consumeix com a aliment des de temps
ancestrals en altres països, aquí es torna a comercialitzar però únicament com
a fertilitzant de jardineria mentre la llei no permeti fer-ho com a aliment).
- Per què des de fa més d'un
any no es troba el cochayuyo a les botigues?
-Perquè el febrer de 2010 es va retirar del mercat seguint les ordres de
l'APS (Agència de la Protecció de la Salut de Catalunya)
- Per quin motiu es va retirar
del mercat?
-Perquè no estava inclòs en el codi alimentari ni en la relació
d'aliments existents al mercat el 1997 pel que se li va aplicar el Reglament CE
258/1997 considerant-lo un nou aliment.
- Per què les altres algues si
estan a la venda?
-Perquè el 1997, quan la UE va aprovar el Reglament CE 258/1997 que
reconeixia que els aliments que es consumien abans d'aquesta data, encara que
no estiguessin en el codi alimentari, podien seguir comercialitzant, les altres
algues ja estaven de manera massiva al mercat. És a dir, que en introduir el
cochayuyo al nostre país el 2001, encara que sigui de la mateixa família de les
algues brunes com la kombu, per aquest atzar del calendari no es pot
comercialitzar.
- Què demana l'Administració
per tornar a comercialitzar-la com a aliment?
-Donar-ho d'alta com nou aliment o demostrar que es consumia com aliment en algun país de la UE abans de 1997.
- Per què no es dóna d'alta com
nou aliment?
-Perquè donar d'alta com nou aliment és un procés molt complex, llarg en
el temps pels tràmits administratius que s'exigeixen a nivell de
l'Administració pública sanitària i costós pensat per preparats o productes
alimentaris "nous o artificials", és a dir de nova creació o modificats,
com ara els transgènics. En aquests casos, s'ha de pagar a una comissió
d'experts perquè dictamini si el nou aliment és comestible. El cost del
procediment oscil·la entre mig milió i dos milions d'euros.
Demostrar que l'alga cochayuyo
es consumeix a la UE abans de 1997.
Aquesta és la via que s’ha emprès per aconseguir l'autorització que permeti comercialitzar-la com aliment. Però és
un procés lent, perquè l'Administració exigeix que sigui la pròpia empresa comercialitzadora
interessada qui demostri l'existència d'un consum significatiu en la Unió
Europea (no és suficient el que en un altre
país d'altres continents es
duguin consumint des de fa dècades o segles com aliment) i determinar què es considera
"consum significatiu", en el cas d'un aliment no habitual com les
algues és un tema interpretable i subjectiu.
Presumptes diferències de
criteri en l'Administració
Com es pot veure en els diferents informes emesos hi ha presumptament
diferents criteris entre els diferents departaments de la pròpia administració:
El 13 de desembre de 2010, la Subdirecció General de Sanitat Exterior
diu: "... Durvillaea Antarctica (Chamisso) Hariot, espècie d'alga bruna
originària de les regions australs d'Amèrica i Oceania i coneguda comunament
amb el nom" cochayuyo ", és un organisme Chromista de la família
Durvillaceae que es conrea i recull àmpliament per al seu consum com verdura
marina i per a l'obtenció industrial d'alginat i àcid algínic destinats a
utilitzar-se com a additius alimentaris ". I dictamina que: "...
Tenint en compte l'anterior es conclou que els productes constituïts per
l'espècie d'alga Durvillaea Antarctica (Chamisso) Hariot, poden ser importats
al nostre país com a aliment / ingredient alimentari".
Aquest mateix organisme conclou, en el seu informe de 25 de gener de
2011, que el cochayuyo, Durvillaea Antarctica (Chamisso) Hariot, "... és
una mena de macroalga comestible". I també que "... aquesta
Subdirecció General interpreta que aquest grup d'algues (no l'additiu com a
tal, que, segons el que s'exposa en l'articulat del Reglament CE 258/97 no
entraria en el seu àmbit d'aplicació), no tindria consideració de nou aliment
".
No obstant això, l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN)
sosté que: "... com el sol·licitant no ha demostrat Història de consum
significatiu com a aliment o ingredient alimentari a la UE abans del 15 de maig
de 1997, l 'alga Durvillaea Antarctica (Chamisso) Hariot, està
dins de l'àmbit d'aplicació del Reglament CE 258/1997 anteriorment esmentat
". Per tant s'ha de tractar com nou aliment.
El 8 de febrer de 2011 la Subdirecció General de Sanitat Exterior emet
un nou informe, modificant els anteriors, en què diu: "... fins que no es
resolgui l'avaluació pel que fa a aquest producte per part de l'AESAN, es
comunica que, a dia d'avui, no s'autoritza la importació a Espanya dels
productes constituïts per l'espècie d'alga Durvillaea Antarctica (Chamisso)
Hariot com a aliment / ingredient alimentari ". Aquest és el punt en què
estem actualment.
Representa l'alga cochayuyo
algun problema per a la salut?
L'alga cochayuyo porta segles consumint-se en països com Xile.
El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola la defineix com "alga
comestible".
El seu consum no suposa cap risc sanitari. Al contrari, la bibliografia existent
refereix seves excel·lents propietats nutritives, fins i tot medicinals, tal
com sosté el Ministeri de Sanitat Xilè.
A Espanya també ho consumim habitualment, en prendre melmelades, gelats,
sucs de fruita, salses ..., ja que a partir de l'àcid algínic del cochayuyo es
fabriquen alguns dels espessidors, emulsionants i estabilitzants no químics que
contenen aquests aliments i que, per descomptat, tenen la corresponent
autorització administrativa per a ser comercialitzats sense problemes.
Com és que ara es pot comprar
de nou?
Perquè ara no es comercialitza com a aliment sinó com a fertilitzant de
jardineria domèstica, donades també les seves qualitats per complir aquesta
funció.
Per més informació sobre les característiques de l'alga i de les seves
propietats podeu visitar la pàgina web, on podeu trobar més virtuts d’aquesta alga i receptes.
Composició nutricional del
cochayuyo
El cochayuyo és una font de proteïnes de bona qualitat. La seva
aportació per 100 g , 11,26 g , és superior al de cereals com el blat de
moro, el blat i l'arròs. Conté tots els aminoàcids essencials en quantitats
respectables, formant aquests el 47% del total de la seva proteïna. Destaca
entre els seus aminoàcids la gran quantitat (1,8 g per 100 g ) de cistina, potent desintoxicant de
l'organisme.
És un aliment molt ric en minerals i oligoelements, especialment en
magnesi (1.010 mg per 100 g ), calci (1.160 mg per 100 g ), ferro (30 mg per 100 g ), sofre (1.040 mg per 100 g ), iode ( 490 micrograms per 100 g ) ... La quantitat de iode és suficientment
equilibrada com per poder-lo consumir de forma diària.
El seu contingut en greix és gairebé nul (0,27 g per 100 g ) i moderat en carbohidrats assimilables (8,67 g per 100 g ).
És una molt important font de fibra (carbohidrats no digeribles) de bona
qualitat, 47,5 g per 100 g , dels quals entre 30 i 40 g són de algina o àcid algínic, un dels més
potents desintoxicants de l'organisme.
Cochayuyo i dieta equilibrada
En la societat moderna en què vivim els desequilibris alimentaris són la
gran causa de malaltia i mortalitat (cardiopatia, càncer, arteriosclerosi,
hipertensió, diabetis, obesitat ...). D'una banda tenim en excés proteïnes i
greixos animals, hidrats de carboni refinats (sucre, brioixeria ...), sal
refinada ..., i per un altre tenim dèficit de fibra, vitamines, minerals i
oligoelements.
Hem vist la bona qualitat de les seves proteïnes d'origen vegetal, que
ens ajudaran a disminuir l'aportació de proteïna animal, la seva escassa
presència de greix que compensarà l'excés que prenem amb la resta d'aliments,
la seva elevada xifra de fibra que facilitarà el trànsit intestinal , i la seva
enorme riquesa en minerals i oligoelements, que al costat d'una quantitat
interessant de vitamines supleixen la manca d'aquests nutrients en la dieta
habitual. A més hem de recordar que estem davant d'un aliment que es troba a la
base de la piràmide alimentària.
Per tot això el cochayuyo és ideal, a més de per equilibrar la dieta
habitual, per consumir de forma regular en aquelles etapes de la vida en què es
produeixen grans canvis i cal un gran treball enzimàtic, on vitamines i
minerals són essencials: infància, pubertat, embaràs, menopausa i vellesa.
Macerat de
Cochayuyo amb Tofu fumat i Olives (Recepta elaborada per Angel Calvo
"equip FANE": Fàcil, Apetitosa, nutritiva i Ecològica)
40 grs. d'alga cochayuyo
200 grs. de tofu fumat
125 grs. d'olives, negres i / o verdes però de bona qualitat
2 grans d'all
herbes aromàtiques al gust (alfàbrega, orenga, farigola, sajolida, ...),
millor fresques.
14 cullerades soperes d'oli d'oliva, ecològic de 1 ª pressió en fred
opcionalment es pot afegir també una mica de pebre negre i / o mitja
culleradeta rasa, de les de cafè, de cúrcuma o pebre vermell dolç
Prèviament deixar l'alga cochayuyo en remull de 4 a 8 hores i tallar-la en trossos petits. Picar
en el morter un gra d'all juntament amb la meitat de les herbes aromàtiques,
afegir l'oli i remoure perquè es barregi bé. Si s'escau, afegir també el pebre,
la cúrcuma o el pebre vermell dolç.
En un recipient de vidre que es pugui tapar bé, barrejar el tofu tallat
a daus petits, les algues una vegada escorregudes i les olives. Afegir per
sobre l’altre gra d'all, tallat en làmines molt fines, i també la resta de
plantes aromàtiques.
Finalment abocar-li la barreja del morter, tapar i deixar que reposi en
un lloc fresc, almenys quatre hores (millor tota la nit).
Aquest plat és un bon al·licient en un bufet d'amanides, sobretot si
l'acompanyem d'una mica de pa torrat.
2 comentaris:
Que casualidad que aquellos alimentos que hacen bien a la salud sean retirados del mercado por los gobiernos. Sin embargo todos los transgénicos, los colorantes, los aditivos, los pesticidas nos siguen envenenando sin que ninguna "autoridad" haga nada. Muy buen plan, primero nos enferman y luego nos curan con sus medicinas. En fin,lo dejo que me pongo malo
Por cierto, este puente hice un pastel de manzana y pera con cochayuyo, con harina de espelta integral bio, azucar bio, levadura bio agua pura y cristalina de la Vall Fosca, etc, etc. Esta de muerte!! y eso que lo hice yo!!
PD: a quien tenga interes le hago llegar este video, habla muy claro de todo el tema cancer-alimentación-equilibrio ácido-base y de todo lo que se sabe ya y no se dice
Un fuerte abrazo!
http://salvandoagaia.blogspot.com.es/2011/11/la-causa-de-todas-las-enfermedades.html
Que casualidad que aquellos alimentos que hacen bien a la salud sean retirados del mercado por los gobiernos. Sin embargo todos los transgénicos, los colorantes, los aditivos, los pesticidas nos siguen envenenando sin que ninguna "autoridad" haga nada. Muy buen plan, primero nos enferman y luego nos curan con sus medicinas. En fin,lo dejo que me pongo malo
Por cierto, este puente hice un pastel de manzana y pera con cochayuyo, con harina de espelta integral bio, azucar bio, levadura bio agua pura y cristalina de la Vall Fosca, etc, etc. Esta de muerte!! y eso que lo hice yo!!
PD: a quien tenga interes le hago llegar este video, habla muy claro de todo el tema cancer-alimentación-equilibrio ácido-base y de todo lo que se sabe ya y no se dice
Un fuerte abrazo!
http://salvandoagaia.blogspot.com.es/2011/11/la-causa-de-todas-las-enfermedades.html
Publica un comentari a l'entrada